Fons Rosa Novell, 1965-2015

Consulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació i en publicacions i documentals d'àmbit cultural

Rosa Novell i Clausells (Barcelona, 20 de juny de 1952 - Barcelona, 27 de febrer de 2015), va ser una actriu i directora escènica catalana. Era la germana del periodista i actor Queco Novell i parella de l'escriptor Eduardo Mendoza. El seu avi era Manuel Clausells, activista cultural a la Catalunya d'abans de la guerra i amic del músic Eduard Toldrà. Rosa Novell va créixer al barri de Gràcia on ja va interpretar els Pastorets als Lluïsos. Els seus pares eren uns grans actors aficionats del barri de Gràcia. Ella va actuar per primera vegada amb quatre anys. L'any 1976 es va llicenciar en Literatura Catalana Contemporània de Barcelona (UAB). Va iniciar el mateix any els estudis a l'Institut del Teatre. Va estudiar dansa contemporània al Dance Centre de Londres i dansa clàssica i jazz amb l'actriu i directora de cinema i teatre Sílvia Munt. A més, a principis de la dècada dels 80 va fer cursos d'interpretació amb Carlos Gandolfo i John Strasberg i va cursar estudis de doctorat d'arts escèniques a l'Institut del Teatre. El 2013 li van diagnosticar un càncer de pulmó que la va deixar cega un any més tard. Tot i la seva força de voluntat, que la va empènyer a seguir actuant malgrat la ceguera (L'última trobada), va morir a Barcelona el 27 de febrer de 2015 a causa d'aquesta malaltia. Va debutar com a actriu professional de teatre el 1974 amb Les Troianes, d'Eurípides interpretant a Hècuba tot i que abans ja havia participat en obres menors. Des d'aleshores ha treballat en nombrosos muntatges d'obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d'interpretació i direcció ha estat àmpliament reconeguda pel públic i la crítica. Cal destacar la seva actuació a obres com El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de William Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Quiriquibú de Joan Brossa (amb escenografia de Fabià Puigserver) o Restauració (1990) d'Eduard Mendoza. L'any 1984 se li va encarregar una lectura de poemes de Josep Carner a la Universitat de Barcelona (UB) amb motiu del centenari del naixement del poeta. La bona acollida del públic va provocar que la Diputació de Barcelona enviés el seu grup de gira per tota Catalunya durant un any com a part de la seva campanya cultural. A partir d'aquell moment va seguir recitant al Dels seus treballs en televisió, els més coneguts són la seva participació en El cor de la ciutat, de TV3, Festa amb Rosa Mª Sardà (guió de Terenci Moix) i Hores d'amor i tristesa, d'Adrià Gual. En cinema, destaca la seva aparició a Lola, de Bigas Luna. L'octubre de 2014 va reaparèixer sobre els escenaris després de quedar-se cega per culpa del càncer que patia i que finalment no va poder superar. La seva mort es va anunciar el 27 de febrer de 2015. El mateix any va ser nominada al Premi Gaudí a la millor actriu secundària per la seva interpretació -l'última en un llargmetratge- a Rastres de Sàndal, estrenada després de la seva mort. Tot i que no es va endur el guardó, el títol es va emportar el premi a la millor pel·lícula en llengua catalana i els seus companys van recordar l'actriu en recollir l'estatueta. El 1988 va rebre el Premi Nacional d'Interpretació de la Generalitat de Catalunya per La Marquesa Rosalinda i el Premi Joanot d'Interpretació per La Ronda i un any després el Premi Margarida Xirgu per Elsa Schneider. Durant els anys 1990 es va fer amb altres premis d'interpretació entre els quals destaca el Premi de la Crítica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, el 1995. L'any 2000, l'obra Plaça dels herois la va fer mereixedora del Premi de la Crítica i el Premi Butaca dels espectadors de teatre a la millor Interpretació. A més, l'any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordis, i el 2014 el Premi Butaca a la trajectòria. Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies, de Molière, Un'anima chiamata Puccini o Il Teatro alla Moda de B. Marcello (1999), Greus qüestions (2004), d'Eduard Mendoza, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett

Documents en català i castellà

Inventari disponible a internet