Fons Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), 1954-1978

El fons està format per documentació diversa. Els grans blocs que trobem fan referència a documents administratius (organització interna i documentació econòmica), a les diferents seccions de l'ADB, dossiers d'obra, fitxes tècniques i a textos mecanoscrits, així com també a correspondència, traduccions al català, programes i cartells, premsa, fotografies d'escena i diversos. Hi ha dues caixes que corresponen a una de les seccions de l'ADB (L'Alegria que torna) i la major part de documentació d'aquesta secció fa referència a la representació de L'Auca del Senyor Esteve de 1956

Consulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació

Entre els anys 1953-1955 un grup d'intel·lectuals donà forma al que posteriorment es va conèixer com Agrupació Dramàtica de Barcelona. La institució va néixer oficialment el 1955 amb el clar objectiu de fer teatre nacional català, tot i dedicar-se a altres funcions principalment de promoció d'autors catalans i traducció d'obra estrangera. Inicialment, l'ADB va ser una secció adscrita al Cercle Artístic de Sant Lluc. Limitats i condicionats, els aleshores membres de la Junta de l'agrupació, van considerar trencar aquest lligam. El 18 de maig de 1961 l'ADB es va transformar en una Fundació Cultural. Dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona trobem diverses seccions, cadascuna d'elles dedicada a un públic concret i nascuda amb un objectiu diferent. L'Alegria que Torna (1955) va engegar amb la intenció d'aconseguir recursos econòmics que ajudessin a mantenir la institució. L'Esquirol (1960) va ser una secció dedicada al teatre infantil. Teatre Viu (1956) va ser la secció experimental de l'ADB i, els Clubs de Teatre Català (1956) reprenen l'objectiu de formar una cultura teatral en llengua catalana. Més d'un centenar de representacions van tenir lloc entre els anys 1955 i 1963, any en que l'agrupació es va dissoldre.

En català, castellà i francès

Inventari disponible a Internet