Fons Ángeles Gulín, 1959-2016

La documentació està formada principalment per programes de mà i fotografies que formen part de la seva activitat escènica com a soprano i predominen els documents de 1971 a 1980. En menor mesura trobem documentació relacionada amb la seva activitat personal i familiar, com són fotografies o correspondència. Tot plegat ens aporta una àmplia visió de la trajectòria professional de la soprano

Consulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació

Ángeles Gulín Domínguez (Ribadavia, Ourense, 14 de febrer de 1939 - Madrid, 10 d'octubre de 2002) va ser una destacada soprano espanyola. Des de ben petita va sentir la passió pel cant gràcies al seu pare, director de la banda local del poble. Les dificultats econòmiques posteriors a la guerra civil van fer que tinguessin que emigrar a Montevideo, a on acabaria formant-se en cant al Conservatori. La seva primera actuació va ser amb 20 anys al Teatre Solís cantant la Reina de la Nit de La flauta màgica. A continuació, l'any 1961 va cantar a dos funcions: Maruxa i Marina; representacions a on va 2 conèixer al baríton espanyol Antonio Blancas amb el que posteriorment contrauria matrimoni i tindrien una filla, Ángeles Blancas, també soprano. De seguida ambdós van marxar a Brasil, després a Barcelona i per últim a Alemanya, a on ell aconseguiria un contracte fix a Düsseldorf després de guanyar el primer premi al Concurs de Munic de l'any 1965. D'altre banda, Ángeles va debutar l'any 1967 a Düsseldorf cantant El sombrero de tres pico, moment pel qual quedaria lligada al Teatre de Düsseldorf i Duisburg a on representaria Simon Boccanegra i Cavalleria Rusticana. A l'abril del 1968 Ángeles es presentaria a Busseto al Concurs Voci Verdiane on guanyaria el primer premi. Aquest guardó li va permetre entrar al món de l'òpera italiana i li va donar l'oportunitat de debutar a Parma cantant l'òpera de Verdi Stiffelio. Així mateix, el gran reconeixement l'aconseguiria a La Fenice de Venècia amb Il Corsaro, La Wally, Nabucco, Fernand Cortez i Manon Lescaut. A partir d'aquest moment actuarà a diversos teatres d'arreu del món: l'any 1968 al Teatro Real de Madrid fent una versió de La vida breve, l'any 1970 al Liceu interpreta Aida al costat de Pedro Lavirgen i La Gioconda al Teatro de la Zarzuela de Madrid, l'any 1972 debuta al Teatro San Carlo de Nàpols amb l'obra Stiffelio i, l'any 1976 al Teatre de l'Òpera de Roma canta La forza del distino, entre d'altres. Des de molt jove va sofrir d'insuficiència renal, malaltia que la faria sotmetre's l'any 1986 a una operació de trasplantament de ronyó. Tanmateix, el 12 de juliol del 1987, durant els assajos de Turandot al Festival de Torre dei Lago (Itàlia), va sofrir un vessament cerebral que li faria tancar definitivament la seva carrera professional als quaranta-vuit anys. Tot i així, decidiria dedicar-se a donar classes de cant. El 10 d'octubre del 2004, dos anys després de la seva mort, es va realitzar al Liceu de Barcelona l'Homenatge a Ángeles Gulín i un audiovisual commemoratiu, actes a on participarien familiars i amics

Documents majoritàriament en català i castellà i alguns en francès, italià, anglès i alemany

Inventari disponible a Internet

La documentació ha estat donada per Ángeles Blancas, filla d'Ángeles Gulín i la van reunir la pròpia filla i Santiago Vela, amic personal i biògraf d'Ängeles Gulín