Fons Antonio el Bailarín, 1950-2003

Al fons hi ha una quantitat destacable de peces d'indumentària del Ballet d'Antonio. També hi ha fotografies d'escena d'Antonio i dels ballarins de la seva companyia Enrique Burgos i Rosa García. En menor mesura aplega programes de mà, retalls de premsa que mencionen la seva participació escènica, dibuixos d'Antonio i cartells

Consulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació i en publicacions i documentals d'àmbit cultural

Antonio Ruiz Soler (Sevilla, 1921 - Madrid, 1996) va ser ballarí i coreògraf de dansa espanyola. És considerat com una llegenda i figura mítica d'aquesta. Antonio va iniciar la seva formació a l'escola bolera de Realito a la seva Sevilla natal, quan tenia sis anys. Va estudiar dansa clàssica amb Ángel Pericet. Més tard va ampliar la seva formació amb els mestres Otero i Pericet, i flamenc amb el mestre Frasquillo. En 1928 va començar a actuar com a nen prodigi amb una altra nena, Rosario (Florencia Pérez Padilla), al Teatro Duque de Sevilla. Va passar la seva infància actuant a festes privades, cafès cantants i teatres de Sevilla. Posteriorment actuaria amb altres nens, coneguts com Los Chavalillos Sevillanos fora de la seva ciutat natal, primer per Andalusia, després a Madrid i més tard a Barcelona. En octubre de 1936, quan es trobava actuant amb la Rosario a França, van saber que a Espanya començava la guerra civil espanyola, per la qual cosa van decidir no tornar-hi i marxar a Amèrica. De 1937 a 1949 ell i la Rosario van actuar, com a Antonio y Rosario, exclusivament a països americans, com Argentina, Xile, Perú, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, Mèxic, Brasil i Estats Units, en un espectacle de Carmen Amaya. En 1943, Antonio va estrenar la seva primera coreografia, Corpus Christi en Sevilla, a Nova York. En tornar a Europa ja els havien oblidat, i a més en aquests anys havien crescut i ja no podien ésser venuts com al mateix producte. Un empresari madrileny però els va contractar per a actuar al Teatro Fontalba, on van tenir gran èxit, i això els va permetre actuar de nou en aquest continent, a festivals com el d'Edimburg o l'Internacional d'Holanda, i a països com França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa, Dinamarca o Anglaterra. En 1952, l'Antonio i la Rosario es van separar artísticament. En 1953 va formar parella artística amb Rosita Segovia. Junts van crear els fonaments del que més tard seria una companyia de dansa amb trenta-cinc ballarins, encapçalats per l'estrella Rosita Segovia i que va dirigir l'Antonio: el van anomenar Antonio Ballet Español. La seva feina de director incloïa tasques d'escenografia i luminotècnia, i per exemple va crear uns efectes de llum que posteriorment van ser molt copiats. Des del primer moment va tenir un èxit rotund i va actuar a gires per tot el món. En 1965 la companyia rep el nou nom d'Antonio y sus Ballets de Madrid. El 1969 Rosita Segovia va decidir retirar-se de les taules com a ballarina, i va deixar la companyia per a dedicar-se a la difusió de la dansa espanyola a través de la docència a dues escoles i la direcció d'una altra companyia de dansa, per a la qual va seguir coreografiant. Els anys setanta van ser cada vegada més fluixos per a Antonio i va començar a preparar la seva retirada. Posteriorment, després de fer una gira d'acomiadament el 1978, va ser director del Ballet Nacional de España de dansa espanyola

Documents en castellà i anglès

Inventari disponible a internet