Iván Morales : (2011-2023)

"Iván Morales va començar dibuixant i editant fanzins i com a locutor de ràdios lliures. Fa trenta anys que és actor de cinema, teatre i televisió. Ha treballat de director de cinema i ha escrit guions per pel·lícules com El truco del manco o sèries de televisió com Heavies Tendres. En la seva faceta de director teatral, ha portat a escena textos d’autors com Martin McDonagh, Lluïsa Cunillé, Kae Tempest o Edward Albee, entre d’altres. Tot i això, és potser fent de dramaturg com més ha pogut explorar la seva pròpia veu, un camí que millor ha trobat un espai creatiu on investigar i desenvolupar un diàleg el més honest possible amb si mateix i l’entorn que l’envolta, o en abocar totes les eines apreses en altres disciplines de l’ofici d’explicar històries.Teatre reunit (2011-2023). Entre les pàgines d’aquest llibre no hi trobareu complaença, ni comoditat, ni indiferència. Aquí hi bateguen les ànimes d’éssers ferits, foscos i lletjos que lluiten per sobreviure malgrat tot. Personatges que mentre travessen el calvari de viure prenen la paraula i, amb la mateixa mesura, ens interroguen, ens qüestionen i ens obliguen a estimar-los o, com a mínim, a tenir-los compassió. Llegir-los és aventurar-se en un recorregut opac per submons invisibles (o invisibilitats, depèn de com es miri), per carrers estrets i foscos plens de runa i humitat, per rius de fluids vitals, per bars coberts de pols que traspuen humitat, per escenaris claustrofòbics i violents i, sobretot, per les vicissituds més amagades de la condició humana. Ara bé, d’aquestes tenebres hom en surt renovat, entenent, com si hagués presenciat quelcom horrorífic i alhora molt bell. Iván Morales ens acosta aquests personatges i les fa parlar a través de les seves ferides, de la seva vulnerabilitat i les fa dialogar inevitablement en l’horitzó de l’amistat i l’amor... no de manera naïf, però no fan tot més amable ni idíl·lic. És així com Morales converteix els ambients inhòspits, dotant-los de la força necessària per mostrar les seves misèries i les seves petiteses. I és així com l’espectador torna a casa sentint que alguna cosa al seu interior s’ha sacsejat. Aquesta és la destresa de l’autor: acceptar la feblesa i la controvèrsia, sense renunciar a la bellesa. Un acte de lleialtat i d’honradesa que neix a la seva veu, a la seva estètica i a la seva política." -- Contracoberta

Textos majoritàriament en català, amb alguns en castellà i fragments en anglès