Contents:Conté: Volum 1: Pròleg -- ESTUDI INTRODUCTORI -- 1. Organització del temps de lleure: De l’escena republicana al teatre de la postguerra ; L’escena oficial, contrast del teatre privat (1939-1954) ; El Paral·lel (1939-1954): de la sarsuela a la revista ; La represa del teatre en català (1946) ; Del teatre d’aficionats a la cambra ; L’eclosió de la televisió i les noves dinàmiques del «desarrollismo»(1956-1969) ; L’evolució del teatre professional (1955-1975) ; De l’ADB a la crisi de l’Institut del Teatre (1955-1970) ; Del nou Poliorama al Teatro Nacional de Barcelona (1963-1975) ; Les plataformes del «teatre independent» (1968-1975) ; El Paral·lel de Martínez Soria i Colsada (1955-1975) ; De la Transició a la digitalització: nous hàbits de consum cultural(1976-2020) ; Del teatre independent a la professionalització ; Teatre públic (1976-2020) ; Teatre privat (1976-2020) ; Festivals i altres manifestacions -- 2. Institucionalització de l’escena catalana: Limitacions de l’escena oficial de la República (1931-1939) ; La política teatral del règim franquista (1939-1967) ; Escenaris amb ajudes públiques ; Per un teatre municipal (1942-1949) i el premi Ciudad de Barcelona(1950-1976) ; La reactivació del Grec i la política de festivals (1954-1969) ; El Teatro Nacional de Barcelona (1968-1975) ; Un nou paradigma d’organització teatral ; Primers passos cap a la institucionalització: del Grec 79 al Centre Dramàtic ; Creació i desenvolupament del Teatre Nacional de Catalunya ; El Lliure després de Puigserver ; La institucionalització a partir dels dos mil -- 3. Direcció d’escena : Antecedents ; La direcció en la postguerra (1939-1975) ; Les direccions col·lectives del Grec 76 ; Les direccions artístiques i d’escena al Lliure ; Del Centre Dramàtic al TNC: les direccions artístiques i d’escena ; Directors i directores: espais no convencionals, sales alternativesi teatres privats -- 4. Recepció del teatre forà: Petita memòria del temps d’entreguerres ; Funció del teatre públic, teatre privat, teatres de cambra i teatresde butxaca fins al 1960 ; L’Agrupació Dramàtica de Barcelona i el teatre estranger (1954-1963) ; Del compromís dels anys seixanta a les acaballes del règim franquista ; Transformació radical de l’escena occidental ; Professionalització i institucionalització de l’escena catalana ; Del temps de la Transició a la Barcelona olímpica ; Dels temps de globalització als inicis del segle xxi ; De la recepció en temps de crisi econòmica i social ; Coda --5. Tradició dramàtica catalana: De la negació a la supervivència ; A la recerca d’una escena regular ; De l’ADB, la crisi de l’escena professional, i el teatre independent ; Guimerà com a paradigma ; Del temps de transició a la institucionalització del teatre públic en democràcia ; Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya ; De Josep M. Flotats a Domènec Reixach i el TNC ; Sergi Belbel, director del TNC ; La direcció de Xavier Albertí ; Del Teatre Lliure als altres àmbits teatrals -- 6. L’altre teatre català: El circ: transformació i recerca d’espais ; La dansa de postguerra, entre l’escola clàssica i l’espanyola ; Auge i declivi de l’il·lusionisme teatral ; La recuperació i actualització del mim: Els Joglars ; Continuïtat i ruptura en el teatre de titelles (de Didó a La Claca) ; Dels primers musicals en català a la festa de Comediants ; L’evolució del mim i els grups en la democràcia ; La performance a Catalunya a partir del 1976 ; Dels titelles al «teatre d’objectes» ; La dansa: de l’efervescència a l’estancament ; L’eclosió del circ contemporani ; L’il·lusionisme en democràcia: de la perifèria als grans escenaris ; El musical català de Dagoll Dagom ençà -- 7. Models dramàtics del teatre català contemporani: Dramatúrgies de postguerra ; L’aggiornamento de Josep M. de Sagarra i l’estrenyiment dels models d’entreguerres ; Depassament de la comèdia burgesa: de Carles Soldevila a Joan Oliver ; Salvador Espriu o els vasos comunicants ; Manuel de Pedrolo, entre l’absurd i l’abstracció existencial ; Joan Brossa o la «quarta dimensió del poema» ; Models i propostes de les dècades de 1960 i 1970, Josep M. Benet i Jornet, del realisme de postguerra a noves formesdramàtiques, Jordi Teixidor i un model de teatre èpic, Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià ; La dramatúrgia catalana dels noranta ençà , Sergi Belbel, dels inicis minimalistes a una proposta teatral de proximitat, Carles Batlle, del «drama relatiu» al «drama intempestiu», De la «generació baby boom» a la «generació Facebook» , Lluïsa Cunillé, el model personal d’un teatre de la sostracció ; Coda final ; Referències bibliogràfiques
Conté: Volum 2: ANTOLOGIA -- Criteris d’edició -- 1. Organització del temps de lleure : Josep Vives Surià, «Los espectáculos teatrales» ; Juli Coll, «Teatro de Cámara. Los jóvenes empiezan a levantar la voz» ; Pedro Balañá, «El caso del Poliorama y del Borrás» ; Sergio José Vilar, «Teatro de bolsillo. Ante la apatía de las mayorías la selección de las minorías» ; Carles Saldaña i Beüt («Alady»), Rialles, llàgrimes i «vedettes». Memòriesde «Alady» ; Maria Aurèlia Capmany, «La cartelera barcelonesa y su público» ; Jaume Melendres, «Teatre. El públic. Una perspectiva» ; Berta Muñoz Cáliz, «Albert Boadella. Obras sometidas a censura» ; Joan-Anton Benach, «Els Grecs que van néixer l’any 1979» ; Patrícia Gabancho, «Teatre català a Barcelona, com qui diu,a la intempèrie» ; Lluís Bonet i Josep Pla, «Reflexions i propostes entorn del teatre català» ; Jaume Melendres, Sobre ofertes i demandes ; Luis Miguel Climent, «Alternativa, ¿a qué?» ; Núria Sàbat, «Temporada Alta: una saludable majoria d’edat. El festival de teatre fa 18 anys amb un prestigi consolidat» ; Andreu Gomila, «Podrien fer més? -- 2. Institucionalització de l’escena catalana: Alfredo Romea, «Informaciones del momento. La descolectivizaciónde los espectáculos» ; Guillermo Díaz-Plaja, Lo que ha sido y lo que podría ser el Teatro de la Ciudad ; Juan Germán Schroeder, «Gentes que dejaron huella (1940-1960).Dolly Latz» ; Robert Saladrigas, «Els homes i els fets. Xavier Regàs i els problemes del Cicle de Teatre Llatí» ; Josep Romeu i Figueras, «Presentació» a Teatre medieval en escena.Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) ; Jordi Carbonell, «Teatre i vida catalana. Sobre un teatre subvencionat a Barcelona» ; Joan-Anton Benach, «Correo del teatro. TNB: una agonía animada» ; Assemblea d’Actors i Directors, Teatre Grec. Temporada popular.Juliol-agost 1976 581· Teatre Lliure, «Manifest fundacional del Teatre Lliure» ; José Sanchis Sinisterra, «El Teatro Fronterizo. Manifiesto (latente)» ; Guillem-Jordi Graells, «L’Institut del Teatre i el Teatre Lliure» ; Jordi Bordes, «Mercat intermitent» ; Josep M. Flotats, Un projecte per al Teatre Nacional ; Domènec Reixach, Línies d’actuació per al Teatre Nacional de Catalunya.Document de treball ; Andreu Gomila, «Quan el model és el caos» --3. Direcció d’escena : Artur Carbonell, «Experiencias y consejos de dirección escénica» ; Juan Germán Schroeder, «El teatro y la técnica. Mis experiencias sobre el sonido y su valor dramático» ; José Tamayo, «El teatro español visto por un director» ; Ricard Salvat, «Com vaig convertir en espectacle uns textos de Salvador Espriu» ; Adolfo Marsillach, «Marat-Sade (1968)» 670· José Monleón, «Con Víctor García y Nuria Espert» ; Gonzalo Pérez de Olaguer, «Fabià Puigserver: como una declaraciónde principios» ; Jordi Coca, Hermann Bonnín. El mètode de saber escoltar ; Col·lectiu de Directors, «A manera de manifest» ; Ytak (Cathy Moreandeau), Lluís Pasqual. Camí de teatre ; Carme Portaceli, [«Nota al programa de mà d’El parc, de Botho Strauss»] ; Damià Barbany, «L’intercanvi amb Calixto Bieito» ; David Barba, «Directores con pedigrí» ; Carlota Subirós, «Elogi de la claredat» --4. Recepció del teatre forà: Antonio Buero Vallejo, «Del Comedia. Ante el estreno de Historia de una escalera. Autocrítica» ; José Luis Vila-San-Juan, «Los estrenos de ayer. Comedia. La muerte de un viajante, de Arthur Miller» ; María Luz Morales, «Teatro Club Windsor. Teatro de Ensayo de Barcelona presenta Esperando a Godot, de Samuel Beckett» ; Celestí Martí Farreras, «El teatro. L’òpera de tres rals» 756Enrique Sordo, «Crítica teatral de Barcelona. Marsillach y Miller.Auge del Teatro de Cámara. El cambrer mut y L’habitació» ; Julio Manegat, «El teatro de Sartre, veinte años después» ; Antonio Martínez Tomás, «Poliorama. Estreno del drama Marat-Sade,de Peter Weiss» ; Josep A. Vidal, «Teatre. Mort accidental d’un anarquista» ;· Joan de Sagarra, «Roberto Zucco. Killer» ; Joan-Anton Benach, «Últimas iras de Bernhard» ; Marcos Ordónez, «Puro teatro. La hora del lobo» -- 5. Tradició dramàtica catalana: Joan Triadú, «Actualitat del teatre» ; Joan i Claudi Fernàndez Castanyer, [«Crida»] ; Xavier Regàs, «El problema del teatro catalán» ; Josep M. Benet i Jornet, «Guimerà sin naftalina» ; Xavier Fàbregas, «El Teatre Lliure, un local de reestrena?» ; Joan de Sagarra, «Entorn d’un concepte: “el nostre teatre”» ; Jordi Teixidor, «¿Una generación sin teatro?» ; Jordi Castellanos, «El clos matern dels clàssics» ; Xavier Albertí, Projecte artístic per al Teatre Nacional de Catalunya ; Andreu Gomila, «Gosadia i generositat» -- 6. L’altre teatre català : Sebastià Gasch, «¿Puede ser modernizado el circo?» ; Joan Magriñà, Valores históricos y pedagógicos de la Danza ; Xavier Fàbregas, «Titelles i titellaires» ; Albert Boadella, «Rèquiem per al teatre literari» ; Ajoblanco, «Comediants o el teatro popular en la calle» ; Juan Carlos Olivares, «Quadern de teatre. El retorn de Mar i cel» ; La Fura dels Baus, «Manifiesto canalla. Accions. Suz/o/Suz» ; Julià Guillamon, «El Tricicle capitalitza el teatre comercial» ; Francesc Burguet i Ardiaca, «La Cubana, la reina del mambo!» ; Lydia Azzopardi, «Un somni compartit en la vigília» ; Jordi Jané, «Volt de pista. Contemporani o d’ara?» ; Imma Fernández, «Improvisa com puguis» ; Justo Barranco, «Enganya’m altre cop» -- 7. Models dramàtics del teatre català contemporani : Josep M. de Sagarra, «Antepalco. ¿Reír o llorar?» ; Jonás (Joan Oliver), «Más o menos. Goldoni» ; Amando Carlos Isasi Angulo, «Entrevista amb Salvador Espriu» ; Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates ; Martin Esslin, «Manuel de Pedrolo» ; Josep M. Benet i Jornet, «Parlo de mi» ; Jordi Teixidor, «A la recerca d’un teatre popular» ; Antoni Prats, «Rodolf Sirera parla de les seues obres dramàtiques» ; Sergi Belbel, Crisi, teatre i felicitat ; Carlota Subirós, «Set pensaments abans del diluvi» ; Carles Batlle, «El drama relatiu» ; Manuel Pérez i Muñoz, «La fórmula de l’èxit» ; Francesc Massip, «Quadern de teatre. La generació dels videojocs» ; Maria-Josep Ragué-Arias, «Mirada teatral. Temps salvatge. Entre el horrory la fascinación» ; Marta Buchaca, «Urgeixen dramaturgues als nostres teatres» -- Relació dels textos antologics -- Referències bibliogràfiques -- Índex onomàstic