Normal view
MARC view
- Teatre postdramàtic
Entry Terme temàtic
001 - NÚMERO DE CONTROL
- campo de control: 163979
003 - IDENTIFICADOR DEL NÚMERO DE CONTROL
- campo de control: ES-BaIT
005 - FECHA Y HORA DE LA ÚLTIMA TRANSACCIÓN
- campo de control: 20240523121607.0
008 - DATOS DE LONGITUD FIJA
- campo de control de longitud fija: 240522|| aca||babn | a|a d
040 ## - FUENTE DE LA CATALOGACIÓN
- Centro catalogador/agencia de origen: ES-BaIT
150 #4 - ENCABEZAMIENTO--TÉRMINO DE MATERIA
- Término de materia o nombre geográfico como elemento de entrada: Teatre postdramàtic
450 ## - TRAZADO DE VÉASE--TÉRMINO DE MATERIA
- Término de materia o nombre geográfico como elemento de entrada: Teatre posdramàtic
550 ## - TRAZADO VÉASE ADEMÁS--TÉRMINO DE MATERIA
- Subcampo de control: g
- Término de materia o nombre geográfico como elemento de entrada: Teatre
- Subdivisión general: Estils i tendències
550 ## - TRAZADO VÉASE ADEMÁS--TÉRMINO DE MATERIA
- Término de materia o nombre geográfico como elemento de entrada: Performance (Art)
550 ## - TRAZADO VÉASE ADEMÁS--TÉRMINO DE MATERIA
- Término de materia o nombre geográfico como elemento de entrada: Teatre experimental
670 ## - FUENTE DE DATOS ENCONTRADOS
- Enlace: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/teatre-postdramatic
- Cita de la fuente: Enciclopèdia.cat, 22 maig 2024
- Información encontrada: (Teatre postdramàtic. Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni. La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral. En el seu treball Postdramatisches Theater (1999), Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual. El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha estat molt discutit per la seva pertinència.)