Dualitats /
Aymar i Ragolta, Àngels,
Dualitats / Àngels Aymar - 1 recurs en línia (9 pàgines)
Estrena en traducció italiana de Francis Pardeilhan i interpretat per ell, com a Città, el juny de 2015, al Teatro Comunale degli Arrischianti (La Toscana, Itàlia), Coproducció de la companyia d'Àngels Aymar Col·lectiu LYON.05 i la Nuova Accademia degli Arrischianti P1
Una persona fa una conferència. Explica la seva experiència en arribar al destí d'acollida, i el curiós fenomen que li va passar a la llengua. Al principi no entenia res; tenir dues llèngües dins la boca li provocava un garbuix mental i entortolligar-se cada dos per tres. Hi havia una rivalitat entre les dues llengües, creia que havia d'escollir constantment i, per tant, deixar-ne una de banda. Un dia va anar a la biblioteca a trobar el remei, i una bibliotecària li va ensenyar un llibre clandestí. No sabem ben bé què hi deia, però després d'aquell dia tot es va capgirar: tenir dues llengües ja no era un problema, sinó tot al contrari. Tenir dues llengües li permetia percebre els sabors des de dues perspectives diferents. Ja no en concebia una millor que l'altra, ni més útil. Cadascuna era diferent, i les podia utilitzar juntes o per separat, com més li convingués." - DCC
Recurs electrònic disponible Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC)
Recurs electrònic en format PDF
2910627
849.9-2"20"
Dualitats / Àngels Aymar - 1 recurs en línia (9 pàgines)
Estrena en traducció italiana de Francis Pardeilhan i interpretat per ell, com a Città, el juny de 2015, al Teatro Comunale degli Arrischianti (La Toscana, Itàlia), Coproducció de la companyia d'Àngels Aymar Col·lectiu LYON.05 i la Nuova Accademia degli Arrischianti P1
Una persona fa una conferència. Explica la seva experiència en arribar al destí d'acollida, i el curiós fenomen que li va passar a la llengua. Al principi no entenia res; tenir dues llèngües dins la boca li provocava un garbuix mental i entortolligar-se cada dos per tres. Hi havia una rivalitat entre les dues llengües, creia que havia d'escollir constantment i, per tant, deixar-ne una de banda. Un dia va anar a la biblioteca a trobar el remei, i una bibliotecària li va ensenyar un llibre clandestí. No sabem ben bé què hi deia, però després d'aquell dia tot es va capgirar: tenir dues llengües ja no era un problema, sinó tot al contrari. Tenir dues llengües li permetia percebre els sabors des de dues perspectives diferents. Ja no en concebia una millor que l'altra, ni més útil. Cadascuna era diferent, i les podia utilitzar juntes o per separat, com més li convingués." - DCC
Recurs electrònic disponible Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC)
Recurs electrònic en format PDF
2910627
849.9-2"20"