000			01984nam a22003254i 4500
001			991061597649506706
003			ES-BaIT
005			20260202080443.0
008			260128t2023 sp a 000 d cat c
017			_aDL PM 00944-2023 _bOficina DL Mallorca
020			_a9788412689136
040			_aES-BaIT _bcat _erda _cES-BaIT
080			_a849.9-2"20"
100	1		_aCasado i Olivas, Jordi, _d1989- _eautor _9166072
245	1	0	_aTemps mort / _cJordi Casado Olivas
264		1	_aMallorca : _bAdiA Edicions, _c[2023]
264		4	_c© 2023
300			_a81 pàgines ; _c20 cm
336			_atext _btxt _2rdacontent
337			_asense mediació _bn _2rdamedia
338			_avolum _bnc _2rdacarrier
490	1		_aCol·lecció Jàssera ; _v3
500			_aP3
520			_a"Esperar. Una cosa tan senzilla com esperar. Tan complicada. Esperar una persona, un producte, un resultat, una notícia. Esperar les notes, esperar el bon temps. Esperar el metro. Que un pastís surti del forn. Esperar alguna cosa d’algú. Esperar una trucada. Ens passem la vida esperant. Omplint l’espera. Intentant escurçar-la, o eliminar-la, o passa-la de llarg. Hi ha alguna cosa que ens empeny a desfer-nos de l’espera. A desesperar. A ser impacients. A tractar el temps mort com si fos la mort del temps.Però què passaria si deixéssim de desestimar aquest «temps mort», ni que fos per uns moments? Què passaria si miréssim aquesta espera una mica més de prop? Què passaria si apartéssim uns moments la mirada de la impaciència, de la desesperació, i poguéssim esperar sense sentir-nos culpables, o inservibles, o inútils?Temps mort és un joc. Una peça per passar l’estona. Per jugar a esperar en un món que desespera. Una peça que vol trobar la vida que s’amaga darrere de la mort del temps." -- Contracoberta
586			_aII Premi de Teatre Vila de Santanyí
830			_aCol·lecció Jàssera _v3 _9168250
908			_aCDMAE
940			_aCVA38
942			_2udc _c1
999			_c136976 _d136976