000			02040cam a2200385 i 4500
001			991049130559706706
003			ES-BaIT
005			20251106092358.0
008			181211s2018 spca||| |||| 0|0 0dcat|c
015			_aLL2019 _2bnc
017			_aDL L 1258-2018 _bBiblioteca de Catalunya
020			_a9788491441328
035			_a(ES-BaCBU).b72323577
035			_a(OCoLC)1120574673
040			_aES-LlUDL _bcat _erda _cES-LlUDL _dES-BaBC
080			_a821.134.1-7Capri, Joan1.07 _22004
080			_a792.081:82-7 _22004
100	1		_aSerés Seuma, Teresa _eautor _9167758
245	1	0	_aCapri : _bper morir-se de riure / _cTeresa Serés Seuma
264		1	_aLleida : _bEdicions de la Universitat de Lleida, _c2018
300			_a169 pàgines : _bil·lustracions (algunes en color) ; _c24 cm
336			_atext _btxt _2rdacontent
337			_asense mediació _bn _2rdamedia
338			_avolum _bnc _2rdacarrier
490	1		_aBiblioteca de comunicació i cultura ; _v3
504			_aBibliografia (pàgines 149-154)
520			_a"És ben sabut que Joan Camprubí era un home trist que feia morir de riure. Del seu èxit, no n'hi ha cap dubte. El públic tenia clar que era un geni de l'humor. Els seus monòlegs han estat escoltats en disc una vegada rera una altra, i també vistos a la televisió i al teatre. A Capri se l'ha definit també com el "prototip del català emprenyat". Per tant, entenem que no li cal res més per convertir-se en el mite de la societat catalana del segle XXI. Però, amb què estava emprenyat Capri? Aquest estudi vol explicar la sàtira de costums que l'humorista fa a través dels seus monòlegs i del reguitzell de personatges que els protagonitzen." -- Contracoberta
600	1	0	_aCapri, Joan, _d1917-2000 _xCrítica i interpretació _2lemac _9167759
650		7	_aMonòlegs humorístics _957315
830			_aBiblioteca de comunicació i cultura _v3 _9167760
907			_a.b72323577 _b18-02-21 _c11-12-18 _d27-02-19 _em _fa _g- _hcat _ispc _j0 _k1
908			_aUdL _aBC
940			_aBC
942			_2udc _c1
999			_c136785 _d136785