000			07253npcaa22004934i 4500
001			vtls002908080
003			ES-BaIT
005			20220309131842.0
008			180713i18641895sp | spa|c
010			_a2908080
035			_ab71935848
039		9	_a201809051307 _bsaezgc _c201809051306 _dsaezgc _c201809051304 _dsaezgc _c201809051303 _dsaezgc
040			_aES-BaIT _bcat _erda _edacs _cES-BaIT
041	0		_aspa _aeng
245	0	0	_aFons Frederic Soler (Serafí Pitarra), _f1864-1895
264		0	_centre 1864 i 1895
300			_a6 caixes d'arxiu, 50 volums de manuscrits, 5 volums de correspondència, 19 objectes,2 pintures, 5 documents impresos de gran format
336			_atext _btxt _2rdacontent
336			_aimatge fixa _bsti _2rdacontent
336			_aforma tridimensional _btdf _2rdacontent
337			_asense mediació _bn _2rdamedia
338			_afull _bnc _2rdacarrier
338			_avolum _bnc _2rdacarrier
338			_aobjecte _bnr _2rdacarrier
351			_aS'organitza en activitat personal i familiar, activitat creativa, activitat professional, activitat associativa, social i política, correspondència, reconeixement i crítica, fotografies i il·lustracions, i biblioteca i arxiu
520			_aAl fons trobem gran quantitat de textos manuscrits, correspondència i premsa, principalment, que aporten informació sobre l'autor i la seva obra dins el context del teatre popular català del segle XIX. En menor volum trobem fotografies, obres d'art i objectes.
540			_aConsulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació i en publicacions i documentals d'àmbit cultural
545			_aFrederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. De família humil, fou posat a l'empara del seu oncle matern, Carles Hubert, d'ofici rellotger, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses. Als quinze anys actuà en agrupacions d'afeccionats que representaren les seves primeres peces; féu amistat amb Eduard Vidal Valenciano i Conrad Roure, amb els quals col·laborà sovint, i reivindicà un teatre popular escrit "amb el català que ara es parla", enfront de l'idioma més culte i arcaïtzant dels intel·lectuals fundadors dels jocs florals. Amb el pseudònim Serafí Pitarra estrenà entre d'altres Jaume el Conquistador, "peça bruta" que més tard rebutjà; La botifarra de la llibertat i Les píldores de Holloway o la pau d'Espanya(1860), en què satiritza la campanya menada a l'Àfrica pel general Prim i els voluntaris catalans. La primera estrena pública fou la de L'esquella de la torratxa (1864), d'èxit esclatant. Fundada la societat La Gata, li lliurà obra rere obra amb el títol de gatades i alternà la paròdia de les actituds heroiques, tan cares al Modernisme -El castell dels Tres Dragons (1865), Els herois i les grandeses (1866), en col·laboració amb Enric Carreres, El cantador (1866), en col·laboració amb Conrad Roure, etc.-, amb els quadres de costums, obres publicades amb el títol de Singlots poètics; mentrestant, col·laborà en diversos periòdics: Un Tros de Paper, Lo Xanguet, Lo Noy de la Mare, La Barretina, Lo Gai Saber, etc. L'estrena de Tal faràs, tal trobaràs (1865), d'Eduard Vidal i Valenciano, l'estimulà a incorporar-se al drama i guanyar el favor d'un públic burgès, que fins llavors havia menystingut. A partir de l'estrena de Les joies de la Roser (1866) es convertí en el màxim representant del teatre romàntic català. Es féu empresari del Teatre Romea (1867) i alguns dels seus drames foren traduïts al castellà. Entre els seus èxits cal remarcar Les heures del mas (1869) i, en col·laboració amb Josep Feliu i Codina, Lo Pla de la Boqueria o Lo rovell de l'ou (1869) i La Rambla de les Flors (1870), Lo rector de Vallfogona (1871), L'àngel de la guarda (1872), La dida (1872), La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Manuel de Lasarte, El ferrer de tall (1874), La filla del marxant (1875), Lo didot (1876), Senyora i Majora (1886), etc. Bé que inicialment simpatitzà amb la Revolució de Setembre, aviat es decantà envers posicions més conservadores, i rebé amb conformitat l'adveniment de la Restauració. No abdicà, per això, del seu catalanisme liberal: el 1882 fou un dels fundadors del Centre Català. L'Academia Española el reconegué com a autor en atorgar-li el 1888 un premi extraordinari pel drama Batalla de reines. Fons Frederic Soler (Serafí Pitarra) Com a poeta, assolí un lloc destacat en els jocs florals: el 1872 guanyà la flor natural i el 1875 la flor natural i l'englantina, i fou proclamat mestre en gai saber, i el 1882 en fou el president. Els darrers anys visqué amargat per la por de perdre el favor del públic, i assajà d'incorporar-se als corrents nous, sense gaire fortuna, ja imitant l'estil d'Echegaray, ja provant d'emular els èxits del jove Àngel Guimerà; Judas de Kerioth (1889), Les claus de Girona (1893) i Jesús (1894) són obres representatives d'aquesta darrera etapa. Després de la seva mort s'estrenaren encara El Comte Arnau i El campanar de Palma. Publicà diversos volums de poesia: Poesies catalanes (1875), Nits de lluna (1886), si bé obtingué més difusió com a poeta satíric. Com a narrador, el 1874 publicà el fulletó L'any 35 en La Renaixença. El mateix any la Biblioteca Catalana li edità un volum de Narracions. Usà també, bé que de manera esporàdica, els pseudònims de Jaume Giralt i Simon Oller. Fou el dramaturg més ben dotat de la seva generació, i les seves obres, juntament amb les de Josep Maria Arnau, assentaren les bases del teatre català modern.
546			_aDocuments en català, castellà i francès
555	8		_aInventari del fons i inventari dels volums de correspondència disponible a internet
600	1	4	_aSoler, Frederic, _d1839-1895 _xFons documentals _9145421
610	2	4	_aCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques _xFons documentals _9105154
650		4	_aDramaturgs catalans _yS. XIX _xFons documentals _9145422
650		4	_aEmpresaris teatrals _zCatalunya _yS. XIX _xFons documentals _9145423
650		4	_aTeatre català _yS. XIX _xFons documentals _9145424
856	4	2	_3Fitxa descriptiva del fons _uhttp://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2018/06/Soler-_Frederic_fitxa-Nodac.pdf
856	4	2	_3Inventari del fons _uhttp://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2018/07/soler-frederic-inventari.pdf
856	4	1	_zAccés lliure a Escena Digital _uhttp://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=frederic+soler&search_field=fons&x=0&y=0&sort=collection_type+asc&source_=search&utf8=%E2%9C%93&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0
856	4	2	_3Inventari dels volums de correspondència _uhttp://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2018/07/soler-frederic-epistolari.pdf
907			_a.b71935848 _b13-07-18 _c13-07-18 _d13-07-18 _ec _fp _g- _hcat _ispc _j0 _k0
940			_aIT
942			_cDIGITAL _2udc
999			_c127000 _d127000