El Debat teatral a Catalunya : antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques del 1939 al 2020 /
Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques del 1939 al 2020
edició a cura de Ramon Aran, Aïda Ayats, Enric Gallén, Gerard Guerra i Martí Romaní ; pròleg: Carles Batlle
- Primera edició
- 2 volums (403, 1137 pàgines) ; 21 cm
- Escrits teòrics ; 19 (1)-(2) .
- Escrits teòrics 19 (1)-(2) .
Bibliografia. Índex
Conté: Volum 1: Pròleg -- ESTUDI INTRODUCTORI -- 1. Organització del temps de lleure: De l’escena republicana al teatre de la postguerra ; L’escena oficial, contrast del teatre privat (1939-1954) ; El Paral·lel (1939-1954): de la sarsuela a la revista ; La represa del teatre en català (1946) ; Del teatre d’aficionats a la cambra ; L’eclosió de la televisió i les noves dinàmiques del «desarrollismo»(1956-1969) ; L’evolució del teatre professional (1955-1975) ; De l’ADB a la crisi de l’Institut del Teatre (1955-1970) ; Del nou Poliorama al Teatro Nacional de Barcelona (1963-1975) ; Les plataformes del «teatre independent» (1968-1975) ; El Paral·lel de Martínez Soria i Colsada (1955-1975) ; De la Transició a la digitalització: nous hàbits de consum cultural(1976-2020) ; Del teatre independent a la professionalització ; Teatre públic (1976-2020) ; Teatre privat (1976-2020) ; Festivals i altres manifestacions -- 2. Institucionalització de l’escena catalana: Limitacions de l’escena oficial de la República (1931-1939) ; La política teatral del règim franquista (1939-1967) ; Escenaris amb ajudes públiques ; Per un teatre municipal (1942-1949) i el premi Ciudad de Barcelona(1950-1976) ; La reactivació del Grec i la política de festivals (1954-1969) ; El Teatro Nacional de Barcelona (1968-1975) ; Un nou paradigma d’organització teatral ; Primers passos cap a la institucionalització: del Grec 79 al Centre Dramàtic ; Creació i desenvolupament del Teatre Nacional de Catalunya ; El Lliure després de Puigserver ; La institucionalització a partir dels dos mil -- 3. Direcció d’escena : Antecedents ; La direcció en la postguerra (1939-1975) ; Les direccions col·lectives del Grec 76 ; Les direccions artístiques i d’escena al Lliure ; Del Centre Dramàtic al TNC: les direccions artístiques i d’escena ; Directors i directores: espais no convencionals, sales alternativesi teatres privats -- 4. Recepció del teatre forà: Petita memòria del temps d’entreguerres ; Funció del teatre públic, teatre privat, teatres de cambra i teatresde butxaca fins al 1960 ; L’Agrupació Dramàtica de Barcelona i el teatre estranger (1954-1963) ; Del compromís dels anys seixanta a les acaballes del règim franquista ; Transformació radical de l’escena occidental ; Professionalització i institucionalització de l’escena catalana ; Del temps de la Transició a la Barcelona olímpica ; Dels temps de globalització als inicis del segle xxi ; De la recepció en temps de crisi econòmica i social ; Coda --5. Tradició dramàtica catalana: De la negació a la supervivència ; A la recerca d’una escena regular ; De l’ADB, la crisi de l’escena professional, i el teatre independent ; Guimerà com a paradigma ; Del temps de transició a la institucionalització del teatre públic en democràcia ; Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya ; De Josep M. Flotats a Domènec Reixach i el TNC ; Sergi Belbel, director del TNC ; La direcció de Xavier Albertí ; Del Teatre Lliure als altres àmbits teatrals -- 6. L’altre teatre català: El circ: transformació i recerca d’espais ; La dansa de postguerra, entre l’escola clàssica i l’espanyola ; Auge i declivi de l’il·lusionisme teatral ; La recuperació i actualització del mim: Els Joglars ; Continuïtat i ruptura en el teatre de titelles (de Didó a La Claca) ; Dels primers musicals en català a la festa de Comediants ; L’evolució del mim i els grups en la democràcia ; La performance a Catalunya a partir del 1976 ; Dels titelles al «teatre d’objectes» ; La dansa: de l’efervescència a l’estancament ; L’eclosió del circ contemporani ; L’il·lusionisme en democràcia: de la perifèria als grans escenaris ; El musical català de Dagoll Dagom ençà -- 7. Models dramàtics del teatre català contemporani: Dramatúrgies de postguerra ; L’aggiornamento de Josep M. de Sagarra i l’estrenyiment dels models d’entreguerres ; Depassament de la comèdia burgesa: de Carles Soldevila a Joan Oliver ; Salvador Espriu o els vasos comunicants ; Manuel de Pedrolo, entre l’absurd i l’abstracció existencial ; Joan Brossa o la «quarta dimensió del poema» ; Models i propostes de les dècades de 1960 i 1970, Josep M. Benet i Jornet, del realisme de postguerra a noves formesdramàtiques, Jordi Teixidor i un model de teatre èpic, Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià ; La dramatúrgia catalana dels noranta ençà , Sergi Belbel, dels inicis minimalistes a una proposta teatral de proximitat, Carles Batlle, del «drama relatiu» al «drama intempestiu», De la «generació baby boom» a la «generació Facebook» , Lluïsa Cunillé, el model personal d’un teatre de la sostracció ; Coda final ; Referències bibliogràfiques Conté: Volum 2: ANTOLOGIA -- Criteris d’edició -- 1. Organització del temps de lleure : Josep Vives Surià, «Los espectáculos teatrales» ; Juli Coll, «Teatro de Cámara. Los jóvenes empiezan a levantar la voz» ; Pedro Balañá, «El caso del Poliorama y del Borrás» ; Sergio José Vilar, «Teatro de bolsillo. Ante la apatía de las mayorías la selección de las minorías» ; Carles Saldaña i Beüt («Alady»), Rialles, llàgrimes i «vedettes». Memòriesde «Alady» ; Maria Aurèlia Capmany, «La cartelera barcelonesa y su público» ; Jaume Melendres, «Teatre. El públic. Una perspectiva» ; Berta Muñoz Cáliz, «Albert Boadella. Obras sometidas a censura» ; Joan-Anton Benach, «Els Grecs que van néixer l’any 1979» ; Patrícia Gabancho, «Teatre català a Barcelona, com qui diu,a la intempèrie» ; Lluís Bonet i Josep Pla, «Reflexions i propostes entorn del teatre català» ; Jaume Melendres, Sobre ofertes i demandes ; Luis Miguel Climent, «Alternativa, ¿a qué?» ; Núria Sàbat, «Temporada Alta: una saludable majoria d’edat. El festival de teatre fa 18 anys amb un prestigi consolidat» ; Andreu Gomila, «Podrien fer més? -- 2. Institucionalització de l’escena catalana: Alfredo Romea, «Informaciones del momento. La descolectivizaciónde los espectáculos» ; Guillermo Díaz-Plaja, Lo que ha sido y lo que podría ser el Teatro de la Ciudad ; Juan Germán Schroeder, «Gentes que dejaron huella (1940-1960).Dolly Latz» ; Robert Saladrigas, «Els homes i els fets. Xavier Regàs i els problemes del Cicle de Teatre Llatí» ; Josep Romeu i Figueras, «Presentació» a Teatre medieval en escena.Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) ; Jordi Carbonell, «Teatre i vida catalana. Sobre un teatre subvencionat a Barcelona» ; Joan-Anton Benach, «Correo del teatro. TNB: una agonía animada» ; Assemblea d’Actors i Directors, Teatre Grec. Temporada popular.Juliol-agost 1976 581· Teatre Lliure, «Manifest fundacional del Teatre Lliure» ; José Sanchis Sinisterra, «El Teatro Fronterizo. Manifiesto (latente)» ; Guillem-Jordi Graells, «L’Institut del Teatre i el Teatre Lliure» ; Jordi Bordes, «Mercat intermitent» ; Josep M. Flotats, Un projecte per al Teatre Nacional ; Domènec Reixach, Línies d’actuació per al Teatre Nacional de Catalunya.Document de treball ; Andreu Gomila, «Quan el model és el caos» --3. Direcció d’escena : Artur Carbonell, «Experiencias y consejos de dirección escénica» ; Juan Germán Schroeder, «El teatro y la técnica. Mis experiencias sobre el sonido y su valor dramático» ; José Tamayo, «El teatro español visto por un director» ; Ricard Salvat, «Com vaig convertir en espectacle uns textos de Salvador Espriu» ; Adolfo Marsillach, «Marat-Sade (1968)» 670· José Monleón, «Con Víctor García y Nuria Espert» ; Gonzalo Pérez de Olaguer, «Fabià Puigserver: como una declaraciónde principios» ; Jordi Coca, Hermann Bonnín. El mètode de saber escoltar ; Col·lectiu de Directors, «A manera de manifest» ; Ytak (Cathy Moreandeau), Lluís Pasqual. Camí de teatre ; Carme Portaceli, [«Nota al programa de mà d’El parc, de Botho Strauss»] ; Damià Barbany, «L’intercanvi amb Calixto Bieito» ; David Barba, «Directores con pedigrí» ; Carlota Subirós, «Elogi de la claredat» --4. Recepció del teatre forà: Antonio Buero Vallejo, «Del Comedia. Ante el estreno de Historia de una escalera. Autocrítica» ; José Luis Vila-San-Juan, «Los estrenos de ayer. Comedia. La muerte de un viajante, de Arthur Miller» ; María Luz Morales, «Teatro Club Windsor. Teatro de Ensayo de Barcelona presenta Esperando a Godot, de Samuel Beckett» ; Celestí Martí Farreras, «El teatro. L’òpera de tres rals» 756Enrique Sordo, «Crítica teatral de Barcelona. Marsillach y Miller.Auge del Teatro de Cámara. El cambrer mut y L’habitació» ; Julio Manegat, «El teatro de Sartre, veinte años después» ; Antonio Martínez Tomás, «Poliorama. Estreno del drama Marat-Sade,de Peter Weiss» ; Josep A. Vidal, «Teatre. Mort accidental d’un anarquista» ;· Joan de Sagarra, «Roberto Zucco. Killer» ; Joan-Anton Benach, «Últimas iras de Bernhard» ; Marcos Ordónez, «Puro teatro. La hora del lobo» -- 5. Tradició dramàtica catalana: Joan Triadú, «Actualitat del teatre» ; Joan i Claudi Fernàndez Castanyer, [«Crida»] ; Xavier Regàs, «El problema del teatro catalán» ; Josep M. Benet i Jornet, «Guimerà sin naftalina» ; Xavier Fàbregas, «El Teatre Lliure, un local de reestrena?» ; Joan de Sagarra, «Entorn d’un concepte: “el nostre teatre”» ; Jordi Teixidor, «¿Una generación sin teatro?» ; Jordi Castellanos, «El clos matern dels clàssics» ; Xavier Albertí, Projecte artístic per al Teatre Nacional de Catalunya ; Andreu Gomila, «Gosadia i generositat» -- 6. L’altre teatre català : Sebastià Gasch, «¿Puede ser modernizado el circo?» ; Joan Magriñà, Valores históricos y pedagógicos de la Danza ; Xavier Fàbregas, «Titelles i titellaires» ; Albert Boadella, «Rèquiem per al teatre literari» ; Ajoblanco, «Comediants o el teatro popular en la calle» ; Juan Carlos Olivares, «Quadern de teatre. El retorn de Mar i cel» ; La Fura dels Baus, «Manifiesto canalla. Accions. Suz/o/Suz» ; Julià Guillamon, «El Tricicle capitalitza el teatre comercial» ; Francesc Burguet i Ardiaca, «La Cubana, la reina del mambo!» ; Lydia Azzopardi, «Un somni compartit en la vigília» ; Jordi Jané, «Volt de pista. Contemporani o d’ara?» ; Imma Fernández, «Improvisa com puguis» ; Justo Barranco, «Enganya’m altre cop» -- 7. Models dramàtics del teatre català contemporani : Josep M. de Sagarra, «Antepalco. ¿Reír o llorar?» ; Jonás (Joan Oliver), «Más o menos. Goldoni» ; Amando Carlos Isasi Angulo, «Entrevista amb Salvador Espriu» ; Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates ; Martin Esslin, «Manuel de Pedrolo» ; Josep M. Benet i Jornet, «Parlo de mi» ; Jordi Teixidor, «A la recerca d’un teatre popular» ; Antoni Prats, «Rodolf Sirera parla de les seues obres dramàtiques» ; Sergi Belbel, Crisi, teatre i felicitat ; Carlota Subirós, «Set pensaments abans del diluvi» ; Carles Batlle, «El drama relatiu» ; Manuel Pérez i Muñoz, «La fórmula de l’èxit» ; Francesc Massip, «Quadern de teatre. La generació dels videojocs» ; Maria-Josep Ragué-Arias, «Mirada teatral. Temps salvatge. Entre el horrory la fascinación» ; Marta Buchaca, «Urgeixen dramaturgues als nostres teatres» -- Relació dels textos antologics -- Referències bibliogràfiques -- Índex onomàstic
"Amb El debat teatral. Antologia de textos de teoria icrítica dramàtiques. Del 1939 al 2020, es clou un projecte que es va iniciar fa vint anys i ja comptava amb la publicació del primer volum sobre el segle XIX (2003) i un segon (2011), centrat en l'etapa del tombant del segle XIX fins a 1939, data del desenllaç de la guerra civil i l'inici de la dictadura franquista. El volum tercer ofereix una proposta de renovació gestada al llarg de vuitanta anys, basada en una sòlida interpretació i reflexió històrica, crítica i bibliogràfica, sobre les controvèrsies creades per les arts escèniques a Catalunya i circumscrites a la realitat social i cultural de cada moment històric. En aquest volum s'ha ampliat el coneixement amb la recerca d'àmbits creatius fins ara poc explorats com la direcció d'escena, la dansa, el circ, el mim, l'il·lusionisme,els titelles -o objectes- i el teatre musical, entre altres, amb el suport bibliogràfic desplegat en les últimes dècades. Es tracta d'un material innovador,que serà d'una gran utilitat perquè qualsevol lector i espectador pugui conèixer i comprendre millor l'abast de les arts escèniques catalanes actuals: un renovat debat teatral obert a una nova mirada, deslliurada de qualsevol interpretació pre-establerta." -- Contracoberta " Una suma de poc més de noranta textos, poc coneguts en la seva majoria i de tota índole i procedència-articles, ressenyes crítiques i d'opinió, entrevistes, documents institucionals, memòries, discursos i estudis de tota mena- es donen a conèixer íntegrament o de forma fragmentària segons els casos. Tots els autors de l'antologia, els responsables dels mitjans de comunicació , però també els protagonistes vinculats a la gran diversitat d'iniciatives generades per les arts escèniques catalanes entre 1939 i 2020, ofereixen una gamma àmplia d'opinions i valoracions sobre cadascuna d'elles. Teniu a les mans una antologia crítica que serà de consulta inexcusable per als estudis posteriors sobre les nostres arts escèniques" -- Contracoberta volum 2
Reproducció digital disponible a RedIT
9788410278431
Teatre català--Història i crítica--1939-2020 --l Teatre català--Història i crítica--S. XX--lemac Teatre català--Història i crítica--S. XXI-- Crítica teatral--Catalunya--S. XX--Reculls d'escrits Crítica teatral--Catalunya-- S. XXI --Reculls d'escrits Crítica teatral--Catalunya --1939-2020 --Reculls d'escrits Teatre--Teoria i estètica Teatre--Catalunya-- 1939-2020-- Reculls d'escrits