Bailar en la era del No-Futuro /
Paz Rojo
- Primera edición
- 204 pàgines : il·lustracions ; 20 cm
- Colección Libros del apuntador .
- Libros del apuntador .
Inclou: Codi QR amb la publicació digital de la investigació en Research Catalogue.
"Aquest projecte de recerca artística doctoral (Tesi Doctoral) aborda la possibilitat d'una dansa allunyada d'aquest esquema neoliberal segons el qual regeixen l'autoperformance, l'emprenedoria i la producció de subjectivitat. Prenent com a punt de partida les corporalitats dissidents que han sorgit en els darrers cinquanta anys en la dansa experimental contemporània occidental; el projecte implica perspectives estètiques, filosòfiques i sociopolítiques, realitzades en mitjans coreogràfics, performatius, textuals, audiovisuals, curatorials i discursius.Aquest projecte de recerca artística documentada (Tesi Doctoral) consta de tres parts interrelacionades: primer convida el lector a veure el vídeo de la performance "ECLIPSE: MUNDO". Després, el lector és convidat a llegir el llibre "Bailar en la era del No-Futuro" i obtenir un context sobre la resta dels materials audiovisuals situats al mateix lloc web.Els materials exposats es presenten com una "forma d'assaig escrit" entesa en el sentit espanyol o francès de la paraula llatina "ensayo / répétition" i els seus significats associats com ara prova, assaig, pràctica, estudi, preparació i experimentació. Amb aquest objectiu, els materials mostren una migració contínua de conceptes, pràctiques i eines, a través de formes anàlogues, equivalències i contrastos que conviden a veure les genealogies d'aquest projecte i les seves iteracions contínues en formats com vídeo, testimonis, àudios, partitures, descripcions d'eines i imatges. En conseqüència, és el lector qui –veient, escoltant i llegint aquests materials– pot rastrejar les diverses capes cinètiques, polítiques, estètiques, discursives i conceptuals vinculades a les pràctiques i formats de presentació específics d'aquest projecte de recerca doctoral des del seu inici.Sobre aquest Projecte de Recerca Artística Doctoral En el capitalisme tardà, el compromís de la dansa amb el futur (o la seva manca) ha de trobar aliances amb la potencialitat i el no-res. Això no és una afirmació nihilista, sinó un intent de permetre un interval: una dansa el valor de la qual s'ha d'aprehendre allà on ja està passant. Kafka va dir que "es pot tenir un objectiu, però no un camí". El camí implica una cognició decisiva que no es pot dur a terme sense que un esdevingui el camí mateix; sense desafiar, per dir-ho així, la relació del ballarí amb la dansa mateixa. No es tracta del que el ballarí pot fer, dir o comunicar respecte a la dansa, sinó del que la dansa representa en si mateixa. En l'esgotament cinètic modern, això és possible abordant la dansa com una presència en crisi. El camp semàntic de la paraula "crisi" i les seves paraules associades, –judici crític, decisió i separació–, defineixen el moment en què alguna cosa o algú té d'alguna manera un peu fora. El moment en què un s'adona que no és el món que s'acaba, sinó les construccions lingüístiques i els sistemes de realitat que havien tingut sentit fins aleshores. Aquesta proposta intenta encarnar aquesta bretxa. Intenta revelar les implicacions somàtiques, cinètiques, polítiques i estètiques per les quals ballar en un límit que és alhora inaugural i terminal. Decisiu. Tot i que "decidir" sempre serà no saber què passarà. És una dansa que, tot i que no sembla significar res, fa alguna cosa. El moment en què la dansa deixa de ser un producte (un objectiu), per convertir-se en una deposició. "Deposició" és una paraula que inclou tant un abandonament com una posició. Al mateix temps, assumir una posició implica un esdevenir: el camí pel qual el ballarí coincideix amb les condicions de la dansa. El moment en què el ballarí abandona qualsevol intenció de comunicar, proposar o interpretar la dansa, per dur a terme cinèticament i perceptivament les condicions no significatives, efímeres, inefables i impersonals que la dansa implica com a presència en crisi. En resum, la coincidència "ballarí : dansa" implica tenir en compte una experiència de llibertat de dansa que és fugissera. En l'aparell teatral implica una dansa que ―per manca d'objectius, signes i subjectes reconeixibles― dóna pas a un paradigma estètic que no es pot interpretar com un tipus particular de cosa (una actuació, un tipus de ballarí, un subjecte, o fins i tot un procés social o artístic), sinó més aviat com una experimentació encarnada d'una bretxa. Un llindar, una corba. Un parèntesi. Un eclipsi. Un buit: la trobada amb alguna cosa que no necessita ser produïda, perquè ja està passant." -- Traducció d'una part de la informació de la publicació digital de la investigació