Premi dansa Institut del Teatre [Enregistrament de vídeo] : 2015 : funció dels finalistes / Institut del Teatre ; presentació: Mireia Farré i Xènia Gumà

Títol extret del programa de mà

"L'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona convoca per primera vegada el Premi de Dansa 2015 amb l'objectiu de potenciar el treball dels joves creadors i intèrprets, oferint-los un ajut a la producció i a l'exhibició per tal de donar-los a conèixer i facilitar així la seva inserció laboral. Pot optar al premi qualsevol col·lectiu de professionals de la dansa que estigui integrat com a mínim per tres graduats del Conservatori Professional de Dansa, del Conservatori Superior de Dansa o que hagin finalitzat els dos anys d'estudis amb la Jove Companyia IT Dansa de l'Institut del Teatre. Aquests postgraduats poden realitzar tasques diverses dins del projecte. Així mateix es valorarà la participació de graduats d'altres escoles de l'Institut del Teatre. Els integrants del col·lectiu que participa en la creació i interpretació de l'espectacle de dansa hauran de tenir com a màxim 35 anys en el moment de la presentació de la sol·licitud, atès que és un premi adreçat a potenciar els joves creadors. El procés de selecció del premi tindrà una fase inicial on es triaran un màxim de quatre propostes coreogràfiques, que rebran un ajut econòmic per realitzar una coreografia reduïda, d'aproximadament 15 minuts. Les coreografies finalistes es presentaran en una gala al Mercat de les Flors el dissabte 19 de desembre a les 18h on un jurat proclamarà la coreografia guanyadora del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2015. La coreografia guardonada rebrà la dotació econòmica i ajut per desenvolupar la proposta en una producció d'un mínim de 50 minuts, que s'estrenarà al festival Grec 2016. El Premi de Dansa de l'Institut del Teatre està organitzat amb la col·laboració del Grec 2016 Festival Barcelona, Mercat de les Flors, Fundació SGAE, Institut Ramon Llull i Graner"-- Web de l'IT

El primer premi de dansa Institut del Teatre s'ha concedit a la coreografia Gold Dust Rush

Enregistrat al Mercat de les Flors. Sala Maria Aurelia Capmany (Barcelona) el 19-12-2015

Spam és una continuació del treball realitzat per Núria Guiu que gira al voltant de temàtiques de la cultura digital en relació amb el cos. Spam proposa una recerca entorn a la massiva onada de correu i "informació escombraria" a la qual estem exposats avui en dia. La peça indaga en l'absència d'espai tant mental com físic i la superposició d'imatges, de pensaments, de cossos. Spam es pregunta sobre l'experiència de la corporalitat i del moment present dins un món que ens empeny a comunicar-nos cada vegada més a través d'eines digitals, on la informació es sublima a volàtil i incopsable

Empty.after: Què passaria pel teu cos i ment si la teva vida fos dictaminada pels que se senten amb el dret de arrabassa-te-la? Quines sensacions poden sentir les cinc últimes persones sentenciades a mort a tot el món? La moralitat i l'ego. Una col·lisió de sentiments ocasionada per la (in) tranquil·litat que els envaeix en saber que no hi haurà més morts per pena capital i la tristesa i / o satisfacció per saber que, encara que sigui l'últim, finalment morirà.

Ceremonia: Un grup de persones és a una sala, en un acte especialment rutinari. Hi són ara i altres tres-cents cinquanta dies més a l'any, perquè els agrada el lloc. Han escoltat la mateixa música durant tot el temps que han estat aquí, a aquestes alçades tant els hi fa el què sona, sords, l'únic que arriba a les seves orelles són petits trossos de sons, petites textures. Un pols constant controla i distribueix per on ho veu necessari, i a aquestes persones els agrada aquest lloc

A Gold Dust Rush emprenem un viatge visual i sonor entorn al deliri, el deliri com un estat catàrtic, font de llum i creativitat. El pensament es distancia del temps i de l'espai presents a la recerca de l'èxtasi i, com espurnes, els somnis es barregen amb la realitat a la recerca de l'invisible. La imatge, que és projectada per una visió espiritual, captura i atrapa els personatges en la seva fantasia que es mouen frenèticament entre visions buscant la figura inabastable. Com en un somni, les figures surten a la llum, però la llum és ràpida i volàtil i travessa el contorn de la matèria fent-la visible i projectant la seva ombra fent sorgir les foscors de l'ànima. Mitjançant la geometria i la repetició, el cos es fuga cap a imatges desencaixades inspirades del món comú religiós, elevant-lo més enllà del comportament racional de la realitat terrestre. Així doncs, com estels que moren entre pampallugues, entrem en un lloc de pèrdua màxima on la complexitat de les connexions augmenta creant un univers irracional, un estat que tots podem compartir i que és necessari per nodrir l'esperit