Ossos / Sergi Pompermayer

P4: h4

"Un gos gros es troba un gos arnat. El Gos gros està vigilant els ossos d'un avantpassat seu, Miguel de Cervantes. Diu que és el seu avantpassat perquè "va néixer sent humà, va escriure uns llibres exquisits, però va acabar morint com un gos abandonat". El Gos gros vigila els ossos perquè cap gos com el Gos arnat els rosegui i se'ls emporti. Un dia, però, fan obres on són els ossos i els porten a un laboratori científic. El Gos gros i el Gos arnat emprenen una aventura a l'estil quixotesc per custodiar de nou les restes de Cervantes. Mentrestant, dos científics han d'analitzar els ossos al laboratori, però no s'hi acaben de posar mai. Qualsevol excusa és bona per no treballar. Fins que els truca el Ministre d'Incultura per preguntar-los si poden assegurar que els ossos que han trobat són espanyols. Els científics, que amb tot plegat veuen ploure subvencions del cel, li diuen que sí, que han trobat un tros de roba (que "es paño" en castellà, és a dir, espanyol). Acte seguit els truca l'Amancio, el més ric de tots, per preguntar si podrien demostrar que aquest tros de tela que han trobat podria ser de la seva empresa. Finalment, els gossos troben els ossos i els roben. Els dos científics, per tal de poder complir amb les dues parts i fer-se rics, ho solucionen ràpidament: es tallen les pròpies cames i entreguen les seves tíbies com a ossos de Miguel de Cervantes. " - DCC

Recurs electrònic disponible a Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC)

Recurs electrònic en format PDF

Descripció del recurs: 4 de maig de 2020